Quim Monzó

 

Quim Monzó (Barcelona, España, 1952) es un escritor, traductor y periodista español. Principalmente escribe en lengua catalana aunque también tiene obra en castellano.

Biografía

Empezó a publicar reportajes a principios de los años 70. Su primera novela apareció en 1976. Pasó el año1982 becado en Nueva York. Ha publicado un buen número de novelas, cuentos y recopilaciones de artículos, ha sido traducido a más de veinte idiomas y ha ganado diversos premios literarios. Sus colaboraciones en Catalunya Ràdio, TV3 y RAC1 desde los años 80 han contribuido a hacerlo uno de los autores catalanes más populares. A principios de los años 70 escribió reportajes sobre Vietnam, Camboya,Irlanda del Norte y el África del Índico en Tele/eXprés. Ha colaborado en diversos diarios, y actualmente publica cada día una columna en el diario La Vanguardia. El 17 de diciembre de 2009 se inauguró en la sala Arts Santa Mònica de Barcelona una gran exposición retrospectiva sobre su vida y su obra. Lleva por título Monzó y estará abierta hasta el 11 de abril del 2010.

Monzó es un escritor que mezcla dos registros: uno que podríamos denominar realista y lírico; otro, fantástico y grotesco. Como Nabokov, Monzó tiene un virtuosismo que le permite jugar desesperadamente con las palabras, y una dolorosa lanza de acero que perfora la máscara de sus brillantes bromas.

Le Monde, París

LEER + wikipedia

…

Empar Moliner

Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) és una escriptora i periodista catalana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.

Cursà estudis de periodisme^[1] i s'independitzà ben aviat per dedicar-se a actriu de teatre i cabaret. Però serà amb el periodisme, primer als serveis informatius de COM Ràdio i més tard a les pàgines d'opinió de l'edició barcelonina del diari El País, on es farà un nom.^[2]

L'any 1999 publica el recull de contes L'ensenyador de pisos que odiava els mims, relats satírics que van obtenir el reconeixement de crítica i públic, i l'any següent guanya el premi Josep Pla amb la novel·la Feli, esthéticienne, traduïda a l'alemany. L'any 2004 publica el llibre de contesT'estimo si he begut, considerat el millor llibre de l'any segons La Vanguardia i El Periódico, i traduïda a l'anglès per Peter Bush amb el títol I Love You When I'm Drunk.^[3] El 2005 l'aplec de cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, amb els que Moliner va obtenir un èxit indiscutible.^[2] Desitja guardar els canvis? (Quaderns Crema) és un recull dels articles que publica cada dissabte a l'edició catalana d'El País, a mig camí entre la crònica i la narració.^[4]

Ha aparegut regularment a programes de ràdio i de televisió. El seu nom sol estar vinculat a polèmiques, tant per la seva condició d'escriptora mediàtica que no s'avergonyeix de sortir a programes de teleescombraries com Crónicas Marcianas, com pel seu costum de criticar i fer burla d'associacions de feministes.

El 2008, juntament amb Àlex Torío i el Juan Carlos Ortega presenta el programa Herois quotidians a TV3^[5], una nova proposta que, agafant elements de l'humor i del fals documental, fa una mirada irònica i àcida sobre allò que es considera políticament correcte.

Actualment escriu articles d'opinió al diari Avui^[6] i és col·laboradora dels programes de ràdio Minoria Absoluta a RAC 1 i El matí de Catalunya Ràdio, i també contertuliana d'Els matins de TV3.